"Santiago Costa Roca i el mètode de comptar i repartir sardanes gestat a Palamós (1908)"

 Article publicat a llibret del 53è Aplec de la Sardana de Palamós, pàg. 55-73. Autor: Jaume Nonell

El palamosí Santiago Costa Roca (1890 - 1958), funcionari de Correos, va escriure un mètode de comptar i repartir sardanes el 1908 quan tenia només 18 anys. El va editar Hermós Plaja  Saló (1889 - 1982), un també molt jove impressor palamosí. La sardana estava en plena expansió per tot Catalunya i aquest mètode, junt amb altres, va ajudar a difondre-la lluny de les comarques gironines.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

Santiago Costa , mètode sardanes

"Quatre històries montgrinenques"

 Article publicat a la revista Som, 2022, n. 369, p. 6-9. Autors: Jaume Nonell i Josep Loredo

"El nen petit", "dues fotos molt semblants", "desfent una confusió que ve de lluny" i "En Rogeli va anar a Cuba..." relaten petits històries poc conegudes de la cobla-orquestra Montgrins, de Torroella de Montgrí a principis del segle XX.

   Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:
    "Quatre històries montgrinenques

"La dona i la cobla" Article de Concepció Ramió desembre 1984 i Febrer 1985

 "La dona i la cobla" article de Concepció Ramió publicat a la revista  SOM n. 55-56 1984-11-12 i n. 58 1985-02

Juntament amb Maria Antònia Pujol, Concepció Ramió va ser de les primeres dones al segle XX en incorporar-se a una cobla com a intèrpret de tenora. En aquest article del  1984, quan hi havia molt poques dones tocant en cobla,  ja reivindica el paper de la dona a la cobla i expressa unes contundents i explícites opinions que algunes resultarien profètiques

"La dona i la cobla"

"Maria Antònia Pujol - Una noia instrumentista de tenora"

 Article publicat a la revista Som, desembre de 198o, número 8, pàg. 8-9 on s'entrevista a la tenorista Maria Antònia Pujol Subirà, la pionera i referent de les dones instrumentistes de tenora del segle XX

A aquest enllaç hi trobareu l'article que us podeu descarregar

"Una noia instrumentista de tenora"

"La sardana del Barça"

 Article publicat a la revista SOM, número 362 any 2021, p. 1. Autor: Jaume Nonell

El diari esportiu Xut! del 6 de maig de 1925 va il·lustrar la portada i la contraportada amb sengles caricatures de Valentí Castanys i Ricard Opisso amb motiu de la final del campionat d'Espanya de futbol. Opisso va dibuicar els jugadors del barça ballant una sardana a l'entorn d'una foguera amb el president Gamper al mig. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La sardana del Barça

"Joan Moreno (1825 - ?). Un inventor desconegut a Amer"

 Article publicat als Quaderns de la Selva, 32 (2020), pàg. 109-125. Autor: Jaume Nonell

Joan Moreno Villaret va néixer a Susqueda el 1825 i va anar a residir a Amer. Era fuster i inventor. Va patentar nombrosos enginys però el més destacat va ser la turbina hidràulica coneguda com Sistema Moreno. Entre 1857 i 1858 va desenvolupar un piano-orquestra, el Celicor,  que fins i tot, el volia presentar a Paris i altres localitats d'Europa. En aquest article podem descobrir la fascinant història d'aquest fuster que, des d'Amer, va esdevenir un inventor conegut a Catalunya i Espanya.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Joan Moreno (1825-?). Un inventor desconegut a Amer

"Cobles i orquestres a la Selva. La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 31 (2019), pàg. 103-121. Autor: Jaume Nonell

Amer és coneguda com una terra de músics tan per les seves cobles-orquestres, com La Principal Amerense, com pels seus intèrprets i compositors com els germans Pere i Joan Parés, Pere Fontàs, Pere Rabaseda o Joan Xandrich, entre molts altres. Però les arrels d'aquest ingent patrimoni musical han estat molt poc estudiades. En l'article ens remuntem al segle XIX amb figures com Salvador Masbernat i les cobles-orquestres  la Vella i la Nova.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX