"La mort i enterrament de Pep Ventura"

Article publicat a la revista SOM, número 340 any 2018, p. 8-13. Autor: Jaume Nonell

Durant el 2017 s'ha celebrat el bicentenari del naixement de Josep M. Ventura i Casas (1817-1875), més conegut com Pep Ventura. S'ha parlat molt de la seva figura i obra i s'han fet tota mena d'actes a l'entorn d'aquest gran compositor i  tenorista, figura cabdal dins la història de la cobla i la sardana. En aquest article s'hi exposen les circumstàncies de la seva mort i enterrament.

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La mort i enterrament de Pep Ventura

"Cobles i orquestres a la Selva. El cas de la Juvenil Farnense"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 29 (2017) 113-128 Autor: Jaume Nonell.

La Juvenil Farnense es va fundar a Santa Coloma de Farners el 1895 i, malgrat la seva curta vida ja que es va dissoldre a finals de 1899, és un molt bon exemple de com, al darrer quart del segle XIX, es van crear moltes orquestres i cobles amb músics joves a les comarques gironines. El seu component més rellevant va ser Josep Gravalosa Geronès (1882-1975) i que arribaria a ser un gran flabiolaire, director i compositor 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
La Juvenil Farnense

"Músics empordanesos i sardanes a la Barcelona de final del segle XIX. El cas del desconegut Jaume Brunet, de Roses"

Article publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), Figueres, vol. 48 (2017), pàg. 251-270, Autor: Jaume Nonell.

Jaume Brunet (1858-1928), conegut pel Jaumet de Roses, va ser un gran intèrpret de tenora i clarinet de finals del segle XIX i principis del XX. Com ha passat amb altres grans intèrprets, la seva figura és avui desconeguda. L'article vol reivindicar la seva figura alhora que explica el seu paper, i el d'altres músics empordanesos, en la introducció de la sardana a Barcelona. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
Jaume Brunet, Jaumet de Roses

"Joan Ventura i Collboni, el selvatà desconegut fundador de la Cobla La Principal de la Bisbal"

Article publicat als Estudis del Baix Empordà, volum 36 - Any 2017. Autor: Jaume Nonell

La Principal de la Bisbal es va fundar el 1888 i sempre s'ha fet constar que un dels fundadors, el primer tenora, era Josep Collboni, de Sant Antoni de Calonge. En aquest treball s'aclareix que realment es deia Joan Ventura Collboni i que era d'Anglès, a més de dades desconegudes d'aquest músic. També hi ha noves aportacions sobre el procés fundacional de La Principal.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
Joan Ventura i Collboni,el selvatà desconegut fundador de la Cobla La Principal de la Bisbal

"Miquel Pardas (i III). El ballador de sardanes i contrapassos"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2017, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Pardas i Roure (Verges,  1817 - Barcelona, 1872), l'autor del primer mètode de comptar i repartir sardanes, editat el 1850, va ballar sardanes davant la reina Isabel II el 1860 a Montserrat. A l'article, s'explica aquest esdeveniment i també la relacions entre Pardas i Pep Ventura.












El podeu llegir clickant aquest enllaç:
Miquel Pardas (i III) El ballador de sardanes i contrapassos

"Ventura, Pardas i Mundi, tres revolucionaris empordanesos de la sardana"

Article publicat al llibret de l'Aplec de l'Escala 2017. Autor: Jaume Nonell.

Els músics Pep Ventura i Abdó Mundi i el ballador Miquel Pardas, van ser tres figures transcendents a mitjan del segle XIX en el pas de la sardana curta a la llarga i la transformació de la cobla de 4 músics a la de 6 i més amb la incorporació dels nous instruments de vent-metall, la tenora reformada per Andreu Toron i l'arraconament de la vella cornamusa. Tots tres van néixer el 1817 i, per tant, el 2017 es celebra el bicentenari. A l'article, es posen de relleu les relacions entre aquests tres personatges.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
 Ventura, Pardas i Mundi, tres revolucionaris empordanesos de la sardana

"De la cornamusa al fiscorn"

Article publicat al butlletí de l'Aplec de Sils 2017. Autor: Jaume Nonell.

El pas de la sardana curta a la llarga  i de la cobla de 3-4 músics a la de 6 i més instruments, amb l'arraconament de la cornamusa i l'aparició dels instruments de vent-metall i la nova tenora d'Andreu Toron, es va produir a la dècada de 1840 a 1850. Aquesta evolució de la cobla s'ha explicat majoritàriament a partir de l'anàlisi de velles partitures. En aquest article, però, hi ha detalls molt interessants extrets de texts literaris datats entre 1849 i 1852.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
 "De la cornamusa al fiscorn"