El pas de la sardana curta a la llarga i de la cobla de 3-4 músics a la de 6 i més instruments, amb l'arraconament de la cornamusa i l'aparició dels instruments de vent-metall i la nova tenora d'Andreu Toron, es va produir a la dècada de 1840 a 1850. Aquesta evolució de la cobla s'ha explicat majoritàriament a partir de l'anàlisi de velles partitures. En aquest article, però, hi ha detalls molt interessants extrets de texts literaris datats entre 1849 i 1852.
"De la cornamusa al fiscorn"
Jaume, moltes felicitats per l'article. Molt i molt interessant i amb rigor científic.
ResponElimina