“Gaietà Nadal, 'Tano'. Un tenora de Cadaqués a Sabadell”

 Article publicat al llibret de l’aplec de Sabadell 2023, p. 17-21. Autor: Jaume Nonell

Gaietà Nadal Sala (Cadaqués, 1911 - Sabadell , 1983) era fuster a Cadaqués al taller del seu pare, mestre d'aixa, construint embarcacions i, alhora, instrumentista de tenora a la cobla del mateix poble. Passada la guerra civil, es va establir a Sabadell on va seguir fent de fuster i tocant en cobles com la Sabadell-Gran Ritmo, La Principal del Vallès i La Principal de Terrassa. Mai va deixar les dues feines. La seva trajectòria musical, bon tenorista en cobles modestes, pot servir d'exemple d'aquells músics que, sense arribar a tenir un gran renom, van aportar el seu bon fer a les cobles de llocs allunyats de l'Empordà, el millor viver d'instrumentistes de cobla, i que tenir als seus rengles un músic que havia conegut la cobla de petit, els hi aportava un plus de qualitat que difícilment aconseguien amb músics locals.

Podeu llegir/descarregar aquest article clicant aquest enllaç

Gaietà Nadal

"Santiago Costa Roca i el mètode de comptar i repartir sardanes gestat a Palamós (1908)"

 Article publicat a llibret del 53è Aplec de la Sardana de Palamós, pàg. 55-73. Autor: Jaume Nonell

El palamosí Santiago Costa Roca (1890 - 1958), funcionari de Correos, va escriure un mètode de comptar i repartir sardanes el 1908 quan tenia només 18 anys. El va editar Hermós Plaja  Saló (1889 - 1982), un també molt jove impressor palamosí. La sardana estava en plena expansió per tot Catalunya i aquest mètode, junt amb altres, va ajudar a difondre-la lluny de les comarques gironines.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

Santiago Costa , mètode sardanes

"Quatre històries montgrinenques"

 Article publicat a la revista Som, 2022, n. 369, p. 6-9. Autors: Jaume Nonell i Josep Loredo

"El nen petit", "dues fotos molt semblants", "desfent una confusió que ve de lluny" i "En Rogeli va anar a Cuba..." relaten petits històries poc conegudes de la cobla-orquestra Montgrins, de Torroella de Montgrí a principis del segle XX.

   Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:
    "Quatre històries montgrinenques

"La sardana del Barça"

 Article publicat a la revista SOM, número 362 any 2021, p. 1. Autor: Jaume Nonell

El diari esportiu Xut! del 6 de maig de 1925 va il·lustrar la portada i la contraportada amb sengles caricatures de Valentí Castanys i Ricard Opisso amb motiu de la final del campionat d'Espanya de futbol. Opisso va dibuicar els jugadors del barça ballant una sardana a l'entorn d'una foguera amb el president Gamper al mig. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La sardana del Barça

"Joan Moreno (1825 - ?). Un inventor desconegut a Amer"

 Article publicat als Quaderns de la Selva, 32 (2020), pàg. 109-125. Autor: Jaume Nonell

Joan Moreno Villaret va néixer a Susqueda el 1825 i va anar a residir a Amer. Era fuster i inventor. Va patentar nombrosos enginys però el més destacat va ser la turbina hidràulica coneguda com Sistema Moreno. Entre 1857 i 1858 va desenvolupar un piano-orquestra, el Celicor,  que fins i tot, el volia presentar a Paris i altres localitats d'Europa. En aquest article podem descobrir la fascinant història d'aquest fuster que, des d'Amer, va esdevenir un inventor conegut a Catalunya i Espanya.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Joan Moreno (1825-?). Un inventor desconegut a Amer

"Cobles i orquestres a la Selva. La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 31 (2019), pàg. 103-121. Autor: Jaume Nonell

Amer és coneguda com una terra de músics tan per les seves cobles-orquestres, com La Principal Amerense, com pels seus intèrprets i compositors com els germans Pere i Joan Parés, Pere Fontàs, Pere Rabaseda o Joan Xandrich, entre molts altres. Però les arrels d'aquest ingent patrimoni musical han estat molt poc estudiades. En l'article ens remuntem al segle XIX amb figures com Salvador Masbernat i les cobles-orquestres  la Vella i la Nova.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX

"El Fons Gich a l'Arxiu Municipal"

Article publicat a la Revista de Palafrugell, núm. 314, desembre de 2019, p. 38-39. Autor: Jaume Nonell

L'Arxiu Municipal de Palafrugell ha ingressat un fons de partitures cedides per la família Gich Viñas. Estan datades entre 1840 i 1897, aproximadament. Eren el material dels seus avantpassats, Miquel Gich i Coll (1819-1896) i el seu fill, Frederic Gich i Fontanet (1846-1897), de les cobles-orquestres on tocaven, especialment, de la Vella, de Palafrugell. Ara estan a disposició de qui ho vulgui consultar i tornar a interpretar. Especialment interessant, és la col·lecció de contrapassos per a cobla. 

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
"El Fons Gich a l'Arxiu Municipal"