“El naixement de la cobla a Llagostera. Cobles i orquestres a mitjans del s. XIX”

Article publicat a la revista El Butlletí, Llagostera, núm. 3, 5ª etapa (2019),  pàg. 78-83. Autor: Jaume Nonell.

La creació de cobles i orquestres a les comarques gironines va ser un fenomen molt habitual en moltes localitats gironines. En aquest article expliquem el cas particular de Llagostera amb la presència de músics com Miquel Gich i Manuel Llenas però també amb Pep Ventura i Josep Anselm Clavé com a grans referents. Tanmateix, expliquem l'actuació de l'orquestra de Llagostera a la festa major de Granollers de 1865.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
“El naixement de la cobla a Llagostera. Cobles i orquestres a mitjans del s. XIX”

"Miquel Gich i Coll (1819-1896). El primer gran flabiolaire de la cobla moderna"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2018, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Gich i Coll va tenir un gran protagonisme en els anys del pas de la cobla de 3-4 músics a la de 6 i més músics i de la sardana curta a la llarga. Agosarat i innovador va anar a tocar al Teatre del Liceu de Barcelona des de la llavors llunyana Torroella de Montgrí el 1850. Va viure a Torroella i va exercir el seu mestratge a Cassà de la Selva, Llagostera, Vidreres i Anglès abans d'anar a viure a Begur i acabar residint definitivament a Palafrugell. Músic però també estanquer, cafeter i negociant en mines. Un home inquiet que també va estar a la presó per "desacato a la autoridad"

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:

"Miquel Gich i Coll (1819-1896). El primer gran flabiolaire de la cobla moderna"

"Josep Anselm Clavé i Pep Ventura a la Selva"

Article publicat al butlletí de l'Aplec de Sils 2019. Autor: Jaume Nonell.

 Pep Ventura va actuar a  Cassà de la Selva el 1862 en una de les poques actuacions documentades de'n Pep a la Selva.Clavé ho havia fet l'any anterior a Llagostera en els inicis del cant coral en aquesta població. Dues presències importants dels dos músics a la Selva després de la trobada que van tenir a Montserrat el 1860 on va créixer l'amistat i col·laboració entre els dos músics.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
"Josep Anselm Clavé i Pep Ventura a la Selva"

"La mort i enterrament de Pep Ventura"

Article publicat a la revista SOM, número 340 any 2018, p. 8-13. Autor: Jaume Nonell

Durant el 2017 s'ha celebrat el bicentenari del naixement de Josep M. Ventura i Casas (1817-1875), més conegut com Pep Ventura. S'ha parlat molt de la seva figura i obra i s'han fet tota mena d'actes a l'entorn d'aquest gran compositor i  tenorista, figura cabdal dins la història de la cobla i la sardana. En aquest article s'hi exposen les circumstàncies de la seva mort i enterrament.

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La mort i enterrament de Pep Ventura

"Cobles i orquestres a la Selva. El cas de la Juvenil Farnense"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 29 (2017) 113-128 Autor: Jaume Nonell.

La Juvenil Farnense es va fundar a Santa Coloma de Farners el 1895 i, malgrat la seva curta vida ja que es va dissoldre a finals de 1899, és un molt bon exemple de com, al darrer quart del segle XIX, es van crear moltes orquestres i cobles amb músics joves a les comarques gironines. El seu component més rellevant va ser Josep Gravalosa Geronès (1882-1975) i que arribaria a ser un gran flabiolaire, director i compositor 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
La Juvenil Farnense

"Músics empordanesos i sardanes a la Barcelona de final del segle XIX. El cas del desconegut Jaume Brunet, de Roses"

Article publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), Figueres, vol. 48 (2017), pàg. 251-270, Autor: Jaume Nonell.

Jaume Brunet (1858-1928), conegut pel Jaumet de Roses, va ser un gran intèrpret de tenora i clarinet de finals del segle XIX i principis del XX. Com ha passat amb altres grans intèrprets, la seva figura és avui desconeguda. L'article vol reivindicar la seva figura alhora que explica el seu paper, i el d'altres músics empordanesos, en la introducció de la sardana a Barcelona. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
Jaume Brunet, Jaumet de Roses

"Joan Ventura i Collboni, el selvatà desconegut fundador de la Cobla La Principal de la Bisbal"

Article publicat als Estudis del Baix Empordà, volum 36 - Any 2017. Autor: Jaume Nonell

La Principal de la Bisbal es va fundar el 1888 i sempre s'ha fet constar que un dels fundadors, el primer tenora, era Josep Collboni, de Sant Antoni de Calonge. En aquest treball s'aclareix que realment es deia Joan Ventura Collboni i que era d'Anglès, a més de dades desconegudes d'aquest músic. També hi ha noves aportacions sobre el procés fundacional de La Principal.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
Joan Ventura i Collboni,el selvatà desconegut fundador de la Cobla La Principal de la Bisbal

"Miquel Pardas (i III). El ballador de sardanes i contrapassos"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2017, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Pardas i Roure (Verges,  1817 - Barcelona, 1872), l'autor del primer mètode de comptar i repartir sardanes, editat el 1850, va ballar sardanes davant la reina Isabel II el 1860 a Montserrat. A l'article, s'explica aquest esdeveniment i també la relacions entre Pardas i Pep Ventura.












El podeu llegir clickant aquest enllaç:
Miquel Pardas (i III) El ballador de sardanes i contrapassos

"Ventura, Pardas i Mundi, tres revolucionaris empordanesos de la sardana"

Article publicat al llibret de l'Aplec de l'Escala 2017. Autor: Jaume Nonell.

Els músics Pep Ventura i Abdó Mundi i el ballador Miquel Pardas, van ser tres figures transcendents a mitjan del segle XIX en el pas de la sardana curta a la llarga i la transformació de la cobla de 4 músics a la de 6 i més amb la incorporació dels nous instruments de vent-metall, la tenora reformada per Andreu Toron i l'arraconament de la vella cornamusa. Tots tres van néixer el 1817 i, per tant, el 2017 es celebra el bicentenari. A l'article, es posen de relleu les relacions entre aquests tres personatges.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
 Ventura, Pardas i Mundi, tres revolucionaris empordanesos de la sardana

"De la cornamusa al fiscorn"

Article publicat al butlletí de l'Aplec de Sils 2017. Autor: Jaume Nonell.

El pas de la sardana curta a la llarga  i de la cobla de 3-4 músics a la de 6 i més instruments, amb l'arraconament de la cornamusa i l'aparició dels instruments de vent-metall i la nova tenora d'Andreu Toron, es va produir a la dècada de 1840 a 1850. Aquesta evolució de la cobla s'ha explicat majoritàriament a partir de l'anàlisi de velles partitures. En aquest article, però, hi ha detalls molt interessants extrets de texts literaris datats entre 1849 i 1852.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
 "De la cornamusa al fiscorn"

"Abdó Mundi, bicentenari d'un músic poc conegut"

Article publicat a la revista SOM, número 333 (gener 2017). Autor: Jaume Nonell

Abdó Mundi, de Figueres, va néixer el 1817, el mateix any que Pep Ventura i Miquel Pardas. Per tant, el 2017 se celebra el bicentenari del naixement d'aquests tres personatges cabdals del tercer quart del segle XIX en el procés del pas de la sardana curta a la llarga i la transformació i modernització de la cobla. Pep Ventura n'ha esdevingut la figura cabdal d'aquesta evolució juntament amb Pardas però Mundi també va tenir el seu paper i cal reivindicar-lo.

Si voleu saber més sobre Abdó Mundi, autor de sardanes llargues ja al 1851, clickeu aquest enllaç:
Abdó Mundi, bicentenari d'un músic poc conegut

"La foto més desconeguda de Pep Ventura"

Article publicat a la Revista de Girona, número 300, Gener-Febrer 2017. Autor: Jaume Nonell

Del compositor i intèrpret Josep M. Ventura Casas, Pep Ventura (1817-1875), autor del Per tu ploro entre moltes altres sardanes i balls, només es coneixia una fotografia feta als darrers anys de la seva vida i que s'ha publicat en infinitat d'ocasions.
Aquest nou retrat fotogràfic, fet pel figuerenc Antoni Masferrer cap a 1865, ha restat oblidat en els arxius fins que ha sortit a  la llum precisament l'any que se celebra el bicentenari del naixement de Pep Ventura.

Podeu veure la foto i saber-ne les circumstàncies de la troballa, clickant a:
La foto més desconeguda de Pep Ventura

"Miquel Pardas (II). Una aproximació a la biografia d'aquest ballador de sardanes i contrapassos"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2016, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Pardas i Roure (Verges,  1817 - Barcelona, 1872) ha passat a la història per ser el primer que va publicar el 1850 un mètode de comptar i repartir sardanes. En aquest article s'hi aporten dades de la seva biografia, moltes d'elles desconegudes fins ara. Un personatge singular i essencial en el desenvolupament de la sardana tal i com la coneixem avui dia i que va anar de la mà de Pep Ventura.

El podeu llegir clickant aquest enllaç:
Miquel Pardas (II). Una aproximació a la biografia d'aquest ballador de sardanes i contrapassos

"Els Montgrins, 1884 ?

Article publicat a la revista SOM, número 328 (juny 2016). Autor: Jaume Nonell

Des de fa molts anys, s'ha acceptat que la data de fundació de la cobla Montgrins va ser el 1884 malgrat no hi havia cap document que ho validés.

Unes noves aportacions tornen a qüestionar aquest 1884 situant la fundació de la formació de Torroella de Montgrí pels voltants de 1888 però en cap cas el 1884.

     

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

"Els Montgrins, 1884 ?"

"Festa i sardanes el 1885 a Maçanet de la Selva"

Article publicat al butlletí de l'aplec de Sils del 2016. Autors: Jaume Nonell i Narcís Figueras.

Selvatans i empordanesos ballen amb la cobla d’Antoni Agramont

La Germandat de Sant Jordi, de socors mutus de Maçanet de la Selva va llogar  la cobla orquestra de Castelló d'Empúries que dirigia el fiscornaire Antoni Agramont per celebrar la seva festa del dia de Sant Jordi del 1885 . Una crònica al diari gironí La Lucha ens dona molt informació sobre aquesta cobla, el seu repertori, com se celebraven algunes festes a finals del segle XIX en un poble on hi van anar balladors que repartien sistema selvatà i d'altres empordanès.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

"Festa i sardanes el 1885 a Maçanet de la Selva"

"Miquel Pardas i Narcís Pastells. La sardana llarga al segle XIX"

Article publicat al butlletí de l'aplec de Sils (abril 2015). Autors: Narcís Figueras i Jaume Nonell.

Un exemplar manuscrit del mètode de Miquel Pardas escrit pel silenc Narcís Pastells i localitzat a una biblioteca de Torroella de Montgrí, ens serveix de motiu per comentar varis aspectes de l'època de naixement i evolució de la sardana llarga a mitjans del segle XIX
Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Miquel Pardas i Narcís Pastells. La sardana llarga al segle XIX

"Sobre l'arribada de la sardana llarga a Figueres"

Article publicat a la revista SOM, número 326 (febrer 2016). Autor: Jaume Nonell

Una carta inèdita de Josep Badosa, músic de la cobla de Pep Ventura, ens dóna una nova visió de com la sardana llarga va arribar a Figueres de la mà del ballador Miquel Pardas i la seva col·laboració amb el seu amic Pep Ventura.
Pots llegir aquest article clickant aquest enllaç:
Sobre l'arribada de la sardana llarga a Figueres

"De Figueres a Montserrat"

Article publicat a la Revista de Girona, número 292 (setembre-octubre 2015). Autor Jaume Nonell.

Pep Ventura amb la seva cobla i Miquel Pardas amb un grup de balladors van actuar davant la reina Isabel II a Montserrat el 1860.
Una carta inèdita de Pep Ventura a Manuel Duran i Bas, president de la Diputació de Barcelona, ens dóna a conèixer nous detalls d'aquells històrica actuació. Cal tenir en compte que fins ara només es coneixia una altra carta hològrafa de Pep Ventura.
Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:
"De Figueres a Montserrat"

"Miquel Pardas. Els primers mètodes de comptar i repartir sardanes"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2015, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Pardas i Roure (Verges,  1817 - Barcelona, 1872) va ser un gran ballador de contrapassos i sardanes. Va publicar el primer mètode per a comptar i repartir sardanes el 1850. En aquest article es donen a conèixer 5 edicions diferents: 1850, 1862, 1867, 1878 i una de manuscrita sense datar.

El podeu llegir clickant en aquest enllaç:
Miquel Pardas. Els primers mètodes de comptar i repartir.