Genoveva Riba Simó (1914-1996), la diva del violí, el saxofon i el flabiol

 Article publicat a https://jaumenonell.blogspot.com/ el maig de 2024. Autor: Jaume Nonell

Aquest treball vol donar a conèixer la figura de Genoveva Riba, una instrumentista en formacions de ball durant la dècada de 1930 a Catalunya. Al llarg de tot el país i des d’èpoques reculades, existien moltes cobles i orquestres formades exclusivament per homes. Genoveva i algunes altres pioneres van trencar aquesta cotilla lluitant contra tota mena d’estereotips.

Va ser la primera dona, juntament amb Blanca Nadal, a tocar en una cobla. Però és que només una altra, Joana Massalleras, ho faria abans de 1976. La seva biografia és una mostra de com molts músics es formaven i accedien a les cobles i orquestres, amb la gran diferència, però, que ella ho va fer en un entorn totalment masculinitzat.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Genoveva Riba

Dolors Garrido Also (1878 -?). Violinista i directora d'una orquestra de ball el 1900

 Article publicat a https://jaumenonell.blogspot.com/ el gener de 2024. Autor: Jaume Nonell

Molt poques dones van ser instrumentistes (no vocalistes) en orquestres de ball a Catalunya abans de 1975. Segurament, Dolors Garrido va ser la primera i molt abans que altres. Nascuda a Garcinarro (Cuenca)  però que va viure des de molt petita a Tortosa, va desenvolupar la seva carrera entre aquí i Barcelona. Només dos mesos després de casar-se el 1900, va crear i dirigir la seva pròpia orquestra de festa major: Walkyria. Una pionera amb un inici de carrera musical tant brillant com va ser de misteriós el seu final. 

     

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Dolors Garrido

Marina Genís Casanovas (1909-1994): Una pianista de Palafrugell en una orquestra de ball el 1931

 Article publicat a Estudis del Baix Empordà de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà 42 (2023), pàg. 95-115. Autor: Jaume Nonell

Marina Genís va entrar l'any 1931 a l'orquestrina-jazz  Excelsior, de Palafrugell on hi tocà el piano. L'any següent va passar a la cobla-orquestra Unió Artística. Les dones instrumentistes, no vocalistes, en formacions de ball des del segle XIX fins a bona part del segle XX van ser un cas excepcional i on els homes eren majoria absoluta. Marina Genís, juntament  amb les germanes Monné, d'Olesa de Montserrat, Camil·la Lloret, de Figueres, Genoveva Riba, d'Agramunt, l'arbucienca Blanca Nadal i les olotines Rosa Estorch i Antònia Aubert en van ser les més notables excepcions.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Marina Genís

Joana Massalleras Figa (1919-1975). Esbós biogràfic d'una instrumentista de cobla orquestra

 Article publicat a Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 54 (2023), pàg. 251-271. Autor: Jaume Nonell

Joana Massalleras va néixer a Portbou en el si d'una família de músics però va desenvolupar la seva carrera a Figueres entre 1935 i 1960 fins que es va traslladar a França. Va ser instrumentista de violí, piano, acordió i flabiol i també cantant. És una de les tres úniques dones documentades entre 1875 i 1975 que va tocar en una cobla, en aquest cas el flabiol a la cobla-orquestra Pep Ventura, de Figueres.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Joana Massalleras

“Blanca Nadal Collell (1915-2013). La primera dona flabiolaire en una cobla”

 Article publicat a Monografies del Montseny 28 (2023), pàg. 163-174. Autor: Jaume Nonell

En un segle d'història de la cobla, entre 1875 i 1975, solament es poden documentar tres dones que hagin tocat en aquest tipus de formació musical, a més del singular  cas de Marta Rigau. Blanca Nadal n'és una d'elles. El 1933 tocava el flabiol a la cobla-orquestra La Principal, de Girona. Aquest article ens descobreix aquesta figura desconeguda d'una intèrpret de flabiol que va ser pionera de les dones intèrprets de sardanes en una cobla. 

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Blanca Nadal Collell

“Gaietà Nadal, 'Tano'. Un tenora de Cadaqués a Sabadell”

 Article publicat al llibret de l’aplec de Sabadell 2023, p. 17-21. Autor: Jaume Nonell

Gaietà Nadal Sala (Cadaqués, 1911 - Sabadell , 1983) era fuster a Cadaqués al taller del seu pare, mestre d'aixa, construint embarcacions i, alhora, instrumentista de tenora a la cobla del mateix poble. Passada la guerra civil, es va establir a Sabadell on va seguir fent de fuster i tocant en cobles com la Sabadell-Gran Ritmo, La Principal del Vallès i La Principal de Terrassa. Mai va deixar les dues feines. La seva trajectòria musical, bon tenorista en cobles modestes, pot servir d'exemple d'aquells músics que, sense arribar a tenir un gran renom, van aportar el seu bon fer a les cobles de llocs allunyats de l'Empordà, el millor viver d'instrumentistes de cobla, i que tenir als seus rengles un músic que havia conegut la cobla de petit, els hi aportava un plus de qualitat que difícilment aconseguien amb músics locals.

Podeu llegir/descarregar aquest article clicant aquest enllaç

Gaietà Nadal

"Santiago Costa Roca i el mètode de comptar i repartir sardanes gestat a Palamós (1908)"

 Article publicat a llibret del 53è Aplec de la Sardana de Palamós, pàg. 55-73. Autor: Jaume Nonell

El palamosí Santiago Costa Roca (1890 - 1958), funcionari de Correos, va escriure un mètode de comptar i repartir sardanes el 1908 quan tenia només 18 anys. El va editar Hermós Plaja  Saló (1889 - 1982), un també molt jove impressor palamosí. La sardana estava en plena expansió per tot Catalunya i aquest mètode, junt amb altres, va ajudar a difondre-la lluny de les comarques gironines.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

Santiago Costa , mètode sardanes

"Quatre històries montgrinenques"

 Article publicat a la revista Som, 2022, n. 369, p. 6-9. Autors: Jaume Nonell i Josep Loredo

"El nen petit", "dues fotos molt semblants", "desfent una confusió que ve de lluny" i "En Rogeli va anar a Cuba..." relaten petits històries poc conegudes de la cobla-orquestra Montgrins, de Torroella de Montgrí a principis del segle XX.

   Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:
    "Quatre històries montgrinenques

"La sardana del Barça"

 Article publicat a la revista SOM, número 362 any 2021, p. 1. Autor: Jaume Nonell

El diari esportiu Xut! del 6 de maig de 1925 va il·lustrar la portada i la contraportada amb sengles caricatures de Valentí Castanys i Ricard Opisso amb motiu de la final del campionat d'Espanya de futbol. Opisso va dibuicar els jugadors del barça ballant una sardana a l'entorn d'una foguera amb el president Gamper al mig. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La sardana del Barça

"Joan Moreno (1825 - ?). Un inventor desconegut a Amer"

 Article publicat als Quaderns de la Selva, 32 (2020), pàg. 109-125. Autor: Jaume Nonell

Joan Moreno Villaret va néixer a Susqueda el 1825 i va anar a residir a Amer. Era fuster i inventor. Va patentar nombrosos enginys però el més destacat va ser la turbina hidràulica coneguda com Sistema Moreno. Entre 1857 i 1858 va desenvolupar un piano-orquestra, el Celicor,  que fins i tot, el volia presentar a Paris i altres localitats d'Europa. En aquest article podem descobrir la fascinant història d'aquest fuster que, des d'Amer, va esdevenir un inventor conegut a Catalunya i Espanya.

Podeu llegir aquest article clickant aquest enllaç:

Joan Moreno (1825-?). Un inventor desconegut a Amer

"Cobles i orquestres a la Selva. La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 31 (2019), pàg. 103-121. Autor: Jaume Nonell

Amer és coneguda com una terra de músics tan per les seves cobles-orquestres, com La Principal Amerense, com pels seus intèrprets i compositors com els germans Pere i Joan Parés, Pere Fontàs, Pere Rabaseda o Joan Xandrich, entre molts altres. Però les arrels d'aquest ingent patrimoni musical han estat molt poc estudiades. En l'article ens remuntem al segle XIX amb figures com Salvador Masbernat i les cobles-orquestres  la Vella i la Nova.

Podeu llegir l'article clickant aquest enllaç:

La Vella i la Nova d'Amer al segle XIX

"El Fons Gich a l'Arxiu Municipal"

Article publicat a la Revista de Palafrugell, núm. 314, desembre de 2019, p. 38-39. Autor: Jaume Nonell

L'Arxiu Municipal de Palafrugell ha ingressat un fons de partitures cedides per la família Gich Viñas. Estan datades entre 1840 i 1897, aproximadament. Eren el material dels seus avantpassats, Miquel Gich i Coll (1819-1896) i el seu fill, Frederic Gich i Fontanet (1846-1897), de les cobles-orquestres on tocaven, especialment, de la Vella, de Palafrugell. Ara estan a disposició de qui ho vulgui consultar i tornar a interpretar. Especialment interessant, és la col·lecció de contrapassos per a cobla. 

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
"El Fons Gich a l'Arxiu Municipal"

"Joan Moreno, un inventor d'Amer que va triomfar al segle XIX"

Article publicat a la revista Amera, la revista d'Amer, núm. 23, primavera-estiu 2019,  pàg. 17-19. Autor: Jaume Nonell.


Joan Moreno, nascut a Susqueda el 1825 i resident a Amer, va ser un fuster que va destacar, però, per ser l'inventor de diferents enginys entre els que destaquen el piano-orquestra i les turbines mecàniques. Una biografia fascinant d'un singular personatge avui dia completament desconegut. 


Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç: Joan Moreno, un inventor d'Amer que va triomfar al segle XIX

“Els Llenas i la Nova Armonia de la Bisbal, uns músics i una cobla històrics i oblidats pel pas del temps"

Article publicat als Estudis del Baix Empordà, Institut d’Estudis del Baix Empordà (Ed.), Sant Feliu de Guíxols, 2019, núm. 38, pàg. 329-361. Autor: Jaume Nonell.

L’objectiu primer d’aquest treball és donar a conèixer la figura dels músics de la Bisbal d’Empordà, Manuel, Josep i Joaquim Llenas i de la seva cobla Nova Armonia, tots ells molt desconeguts en l’actualitat. Però, alhora, ens permet mostrar el paper fonamental d’uns músics, intèrprets i compositors, que integrats a les cobles i orquestres amenitzaven amb la seva música les festes majors dels pobles grans i petits de Catalunya però també tota classe d’actes religiosos, festius i de lleure, especialment des de la meitat del segle XIX i bona part del XX, fins a convertir a la cobla orquestra en l’eix principal de la festa. 

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:

“Els Llenas i la Nova Armonia de la Bisbal, uns músics i una cobla històrics i oblidats pel pas del temps”

“El naixement de la cobla a Llagostera. Cobles i orquestres a mitjans del s. XIX”

Article publicat a la revista El Butlletí, Llagostera, núm. 3, 5ª etapa (2019),  pàg. 78-83. Autor: Jaume Nonell.

La creació de cobles i orquestres a les comarques gironines va ser un fenomen molt habitual en moltes localitats gironines. En aquest article expliquem el cas particular de Llagostera amb la presència de músics com Miquel Gich i Manuel Llenas però també amb Pep Ventura i Josep Anselm Clavé com a grans referents. Tanmateix, expliquem l'actuació de l'orquestra de Llagostera a la festa major de Granollers de 1865.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:

El naixement de la cobla a Llagostera

"Miquel Gich i Coll (1819-1896). El primer gran flabiolaire de la cobla moderna"

Article publicat al Llibre de la Festa Major 2018, de Torroella de Montgrí. Autor: Jaume Nonell.

Miquel Gich i Coll va tenir un gran protagonisme en els anys del pas de la cobla de 3-4 músics a la de 6 i més músics i de la sardana curta a la llarga. Agosarat i innovador va anar a tocar al Teatre del Liceu de Barcelona des de la llavors llunyana Torroella de Montgrí el 1850. Va viure a Torroella i va exercir el seu mestratge a Cassà de la Selva, Llagostera, Vidreres i Anglès abans d'anar a viure a Begur i acabar residint definitivament a Palafrugell. Músic però també estanquer, cafeter i negociant en mines. Un home inquiet que també va estar a la presó per "desacato a la autoridad"

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:

"Miquel Gich i Coll (1819-1896). El primer gran flabiolaire de la cobla moderna"

"Josep Anselm Clavé i Pep Ventura a la Selva"

Article publicat al butlletí de l'Aplec de Sils 2019. Autor: Jaume Nonell.

 Pep Ventura va actuar a  Cassà de la Selva el 1862 en una de les poques actuacions documentades de'n Pep a la Selva.Clavé ho havia fet l'any anterior a Llagostera en els inicis del cant coral en aquesta població. Dues presències importants dels dos músics a la Selva després de la trobada que van tenir a Montserrat el 1860 on va créixer l'amistat i col·laboració entre els dos músics.

Podeu llegir tot l'article clickant aquest enllaç:
"Josep Anselm Clavé i Pep Ventura a la Selva"

"La mort i enterrament de Pep Ventura"

Article publicat a la revista SOM, número 340 any 2018, p. 8-13. Autor: Jaume Nonell

Durant el 2017 s'ha celebrat el bicentenari del naixement de Josep M. Ventura i Casas (1817-1875), més conegut com Pep Ventura. S'ha parlat molt de la seva figura i obra i s'han fet tota mena d'actes a l'entorn d'aquest gran compositor i  tenorista, figura cabdal dins la història de la cobla i la sardana. En aquest article s'hi exposen les circumstàncies de la seva mort i enterrament.

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:

La mort i enterrament de Pep Ventura

"Cobles i orquestres a la Selva. El cas de la Juvenil Farnense"

Article publicat als Quaderns de la Selva, 29 (2017) 113-128 Autor: Jaume Nonell.

La Juvenil Farnense es va fundar a Santa Coloma de Farners el 1895 i, malgrat la seva curta vida ja que es va dissoldre a finals de 1899, és un molt bon exemple de com, al darrer quart del segle XIX, es van crear moltes orquestres i cobles amb músics joves a les comarques gironines. El seu component més rellevant va ser Josep Gravalosa Geronès (1882-1975) i que arribaria a ser un gran flabiolaire, director i compositor 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
La Juvenil Farnense

"Músics empordanesos i sardanes a la Barcelona de final del segle XIX. El cas del desconegut Jaume Brunet, de Roses"

Article publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), Figueres, vol. 48 (2017), pàg. 251-270, Autor: Jaume Nonell.

Jaume Brunet (1858-1928), conegut pel Jaumet de Roses, va ser un gran intèrpret de tenora i clarinet de finals del segle XIX i principis del XX. Com ha passat amb altres grans intèrprets, la seva figura és avui desconeguda. L'article vol reivindicar la seva figura alhora que explica el seu paper, i el d'altres músics empordanesos, en la introducció de la sardana a Barcelona. 

Podeu llegir l'article clicant aquest enllaç:
Jaume Brunet, Jaumet de Roses